Continguts destacat

LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA ES RECOMANA DESPRÉS D’HAVER INTENTAT SENSE ÈXIT ACONSEGUIR UN EMBARÀS DURANT AL MENYS 1 ANY
És important saber que els tractaments de Reproducció Assistida estan indicats quan els pacients porten almenys un any intentant aconseguir un embaràs sense èxit, mantenint relacions sexuals regulars sense protecció. Per sota d'un any (per a alguns especialistes fins i tot any i mig), si no existeix una causa diagnosticada, entra dintre del temps d'espera considerat normal i no procedeix iniciar un tractament. Almenys això és el que recomana l'Organització Mundial de la Salut. Així, si no pateixes cap causa coneguda d’infertilitat i encara no portes un any buscant l'embaràs, no has de preocupar-te. Per regla general les parelles sense dificultats tenen una probabilitat aproximada d'aconseguir un embaràs d'un 85% a un 90% després d'un any de practicar el coit sense protecció.

UN 16% DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA EN EDAT FÈRTIL TE PROBLEMES D’INFERTILITAT.
Un 16% de la població espanyola en edat fèrtil té problemens per aconseguir un embaràs de manera espontània. La mitjana europea és molt similar.

AL VOLTANT D’UN 2% DELS NASCUTS A ESPANYA SÓN DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
En Espanya ja es practiquen més de 75.000 tractaments de FIV-CSI i més de 50.000 d'Inseminació Artificial a l'any. Al voltant del 2% dels nadons nascuts en aquest país i a Europa i del 1% dels nascuts a EEUU ja són concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida, segons la Societat Europea d’Embriologia i Reproducció Humana. (En 2012 ja hi ha estudis que parlen d'un 3%)

LES PROBABILITATS D’UN EMBARÀS ALS 35 ANYS BAIXEN A UN 12%
Si als 25 anys, per cada cicle menstrual, tens al voltant d'un 25% de probabilitats d'un embaràs natural, sempre que no existeixi cap patologia, als 35 baixen dràsticament a un 12% i en els següents 5 anys van esgotant-se fins a arribar a un 6% als 40 anys, com diu la Societat Espanyola de Fertilitat –SEF. Així que en la capacitat reproductiva humana l'edat és més que important. És determinant.

LA CAUSA MÉS FREQÜENT D’INFERTILITAT A ESPANYA ÉS EL FACTOR MASCULÍ
Segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, la causa més freqüent d’infertilitat a Espanya és el factor masculí, en un 29’5% dels casos. Després d'aquest motiu es troben les causes mixtes en un 24’4%, després el factor femení en un 20’1% i solament en un 1’5% la causa és que es tracta d'una dona sola i per tant necessita de les tècniques de reproducció assistida per a concebre. L’OMS oferix xifres similars per a Europa.

 

LA QUALITAT DEL SEMEN HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT El ginecòleg Pere Enguix assenyala que fa 30 anys obtenien amb una mostra de semen al voltant de 7-8 centímetres cúbics o mil·lilitres i ara estan obtenint de 2 a 3. D’altra banda, assenyala Enguix, en 30 anys “hem passat d'entre 90 i 120 milions d'espermatozous per ml de semen, bruts, a 20-30 milions”.

HUI EN DIA EL MÉS COMÚ ÉS OBTINDRE UNA CONCENTRACIÓ DE 20 MILIONS D’ESPERMATOZOUS/ML Segons l'Organització Mundial de la Salut –OMS-, un espermatozou ideal ha de tenir un cap ovalat, la cua recta, el nucli fix i ésser de color transparent. A més, els valors que es consideren normals en un seminograma són una concentració d'espermatozous major de 20 milions/ml, un percentatge d'espermatozous mòbils progressius (els no progressius no es mouen i per tant no serveixen) igual o major del 50% i un percentatge de formes normals que varia, segons el mètode de valoració, entre un 14% i un 30%.

LA QUALITAT DEL SEMEN PROBABLEMNET DESCENDRÀ MÉS ENCARA EN EL FUTUR El doctor Pere Enguix, un reconegut ginecòleg i obstetra, assenyala que en l'any 2050 només un 10% d'homes i un 30% de dones seran fèrtils per a la reproducció natural. La qualitat de l’esperma dels europeus ha disminuït en els últims anys i dóna fe d'això no solament l'important nombre de parelles amb problemes d’infertilitat, sinó també el nombre creixent de donants que els bancs de semen han de rebutjar en comparació de les xifres que es barallaven anys enrere, perquè els seus espermatozous no arriben als requisits exigits.

LA FORMA MÉS SENZILLA D’OBTENIR EL SEMEN ÉS LA MASTURBACIÓ Hi ha diferents formes d'obtenir el semen. La més senzilla i comuna és mitjançant la masturbació. Fa anys que les tècniques de reproducció assistida permeten obtenir espermatozous directament del testicle, mitjançant una biòpsia o a través d'una injecció, encara que aquesta última tècnica és menys eficaç.

S’INCREMENTEN LES MARES MAJORS DE 30 ANYS I BAIXEN LES MARES MÉS JOVES DE 30
En Espanya, des dels anys 90, s'ha incrementat considerablement el nombre de dones que som mares per primera vegada entre els 30 i els 39 anys i també ha crescut el nombre de dones que ho han estat entre els 40 i els 50 anys. En contraposició s'han reduït les mares més joves, d'entre 20 i 29 anys.

L’EDAT DE LA DONA ÉS UNA DE LES PRINCIPALS CAUSES D’INFERTILITAT
De fet, aproximadament el 80% de les dones que se sotmeten a un tractament de Fecundació In vitro tenen entre 30 i 40 anys, segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat. És a dir, que són dones el principal problema de les quals per a tenir fills és la seva pròpia edat.

LA MAJOR PART DE LES DONES ESPANYOLES TENEN EL PRIMER FILL PASSATS ELS 30 ANYS
Des de fa alguns anys les dones estem ajornant el moment de ser mares. Tant és així que si en 1975 teníem el primer fill als 25 anys, de mitjana, en l'actualitat ho tenim passats els 30. En Espanya, en 2009, el 57’5% dels naixements de primer fill van anar de mares majors de 30 anys. En 1996 ho van ser solament el 36’6%. En Catalunya el 35’2% de les usuàries de reproducció assistida són majors de 39 anys i un 8’1% té entre 45 i 49 anys.

LA INFERTILITAT POT SER CAUSA D’UN CRISI VITAL EN LES DONES
El desig no satisfet d'un fill pot convertir-se en la causa d'una veritable crisi vital, treure a la llum conflictes personals i de parella, i submergir-nos en una dinàmica absorbent i molt complexa que no sempre és fàcil de gestionar amb solvència.

LA INFERTILITAT PROVOCA MÉS DESASSOSSEC EN LES DONES QUE EN ELS HOMES
Les dones en general viuen l'esterilitat com una terrible desgràcia que es converteix a més en el principal problema de la seva vida en aquests moments, mentre que els homes, encara que els preocupi i els afecti, ho solen considerar un succés vital més, desagradable però no tràgic. A nosaltres ens provoca major desassossec i ens planteja majors qüestionaments sobre la nostra identitat sexual i del sentit de la nostra pròpia existència. Per contra als homes els pot provocar un conflicte en la mesura que tendeixen majorment a vincular l'esterilitat amb una falta de virilitat.

L’ESTRÉS ÉS DIRECTAMENT NEGATIU SOBRE LA INFERTILITAT
L'estrès afecta de manera directa i negativa a la nostra capacitat reproductiva.

LA VIVÈNCIA DE LA INFERTILITAT ESTÀ RELACIONADA AMB ASPECTES SIMBÒLICS
La recepció d'un resultat negatiu no és gens grat. Els aspectes simbòlics i emocionals juguen un paper rellevant en aquest punt.

UN PROCÉS DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA LLARG PORTA CANSAMENT PSICOLÒGIC
L'optimisme sempre va a jugar a favor dels pacients, però no cal perdre de vista que a mesura que se sumen resultats negatius el procés es fa més difícil de dur, almenys psicològicament, perquè s'acumula el cansament, i la pacient té la sensació que les possibilitats s'estan esgotant.

L’IMPACTE EMOCIONAL DE L’ESTERILITAT AFECTA A DIFERENTS ÀREES DE LA VIDA
L'esterilitat és un succés vital estresant que provoca impacte emocional i té importants repercussions en diferents àrees de la vida de la persona. A nivell cognitiu es veuen desbordades les habilitats per a resoldre problemes i els mecanismes d’afrontar habitualment utilitzats. A nivell psicològic l'estat inicial de xoc emocional segueixen sentiments de negació, confusió, temor, tristesa, aplanament emocional, incredulitat, culpa, excitabilitat i inquietud. A nivell fisiològic poden presentar-se reaccions d'estrès general però també, o amb ell, taquicàrdies, fatiga, falta de concentració, insomni i trastorns de l'alimentació.

LA INFERTILITAT POT AFECTAR LA NOSTRA IDENTITAT SEXUAL
Hom sap que l'esterilitat pot minar l’identitat sexual individual i causar una profunda ferida en el nostre amor propi com a homes i dones, com conta la pedagoga i psicòloga Manuela Cecotti. Ser infèrtils pot dur-nos que es trenqui la nostra confiança en nosaltres mateixos.

MOLTES DONES ABANDONEN ELS TRACTAMENTS PER ESTRÉS PSICOLÒGIC
El més significatiu és que, segons la psicòloga Montserrat Roca –de l’equip de suport psicològic de la Unitat de Reproducció Assistida de Quirón Barcelona-, un 76% dels abandons dels tractaments es produïxen per iniciativa pròpia, no perquè els metges pronostiquin que no hi ha gens que fer. El factor emocional és clau en aquest abandó.

EL FACTOR PSICOLÒGIC IMPORTA ABANS, DURANT I DESPRÉS DELS TRACTAMENTS
Els aspectes psicològics de la infertilitat tenen importància abans, durant i després dels tractaments de reproducció assistida. Una situació d’infertilitat pot portar amb si una crisi personal i produir canvis en les creences, les actituds, els sentiments i les expectatives dels qui es veuen afectats per això.

ELS TRACTAMENTS PODEN PORTAR CONFLICTES DE PARELLA
Amb relativa freqüència les relacions de parella es veuen paralitzades pels sentiments de frustració que genera el desig insatisfet d'engendrar i aquesta paralització és necessari desbloquejar-la.

AMB AJUDA PSICOLÒGICA HI HA MÉS PROBABILITATS D’EMBARÀS
La taxa d'embarassos és superior –gairebé el doble- en les pacients que reben ajuda psicològica (més d'un 50% enfront d'un 28% de les quals no ho reben). El suport psicològic pot aconseguir una millor qualitat de vida i una situació emocional més estable en els pacients de manera que abandonen amb menor freqüència, es troben més animats, ho intenten més vegades i, amb tot això, obtenen millors resultats.

AMB AJUDA PSICOLÓGICA LES PACIENTS NO ABANDONEN PREMATURAMENT ELS TRACTAMENTS
Els pacients que reben suport abandonen en menor mesura els tractaments (no arriba a un 6%) que els pacients que no la reben (un 37’5%). Altres especialistes encara donen xifres més altes d'abandó fins i tot abans d'iniciar de manera efectiva el tractament.

EL DESCANS AJUDA A L’ÈXIT
Un nombre gens menyspreable de parelles aconsegueixen un embaràs natural en un període de descans i sobretot durant les esperes per a una adopció. Tendim a infravalorar la influència dels aspectes psicològics, però en molts casos és probable que la causa d'aquests embarassos no esperats es trobi que la parella es desprèn de l'estrès del propi procés de reproducció assistida i s'oblida durant un temps del tema.

DONES I HOMES PODEM PRESERVAR LA NOSTRA FERTILITAT PER A FER ÚS D’ELLA EN EL FUTUR
Les tècniques de reproducció assistida permeten que una dona o un home puguin preservar la seva fertilitat en un moment donat per a ser mares o pares més endavant, quan els seus ovaris ja no produeixin òvuls o aquests no siguin de suficient qualitat o els espermatozous ja no tinguin la mobilitat desitjable per a fecundar un òvul. La preservació es pot realitzar per raons de salut –un tractament de Càncer- o per motius personals.

MÉS D’UN 10% DELS CICLES DE FIV SÓN AMB ÓVODONACIÓ
Més d'un 10% dels cicles de Fecundació In vitro a Espanya són amb òvuls de donant i més d'un 19% dels cicles d'Inseminació Artificial ho són amb espermatozous d'una donació, segons la SEF.

AMB ÒVULS DE DONANT L’ÈXIT ÉS MAJOR
Sotmetre's a un tractament de reproducció assistida amb òvuls de donant incrementa les possibilitats d'èxit, tant que les taxes d'embaràs aconseguides mitjançant aquest procediment són les més elevades de totes les tècniques de reproducció assistida: un 60% de gestacions per cada cicle de donació d'òvuls realitzat, segons dades de l'Institut Valencià de Infertilitat.

LIMITACIONS DEL NÚMERO DE CICLES A LA SANITAT PÚBLICA: MÀXIM 3 Ó 4.
El sistema sanitari públic, en moltes comunitats autònomes, limita a tres el nombre de cicles que es pot aplicar a cada parella i l'edat fins a la qual les dones poden ser ateses. A partir del tercer intent i d'haver complert aproximadament 40 anys –varia lleugerament segons regions- cal acudir a un centre privat que no tots els pacients s'hi poden permetre.

LA MAJOR PART DELS EMBARASSOS VENEN EN EL PRIMER CICLE
La majoria d'èxits dels tractaments de Fecundació in vitro s’obtenen en el primer cicle, però a partir d'un primer negatiu, en cada cicle fallit l'especialista coneix millor als pacients, les seves característiques i les seves respostes, i en eixe sentit es va acostant més a l'objectiu. No obstant hi ha investigacions que sostenen que les probabilitats a partir del tercer intent disminuïxen.

LES PROBABILITATS DE QUEDAR-SE EMBARASSADA SÓN, AMB CARACTER MOLT GENERAL, AL VOLTANT D’UN 40% PER CICLE
Els resultats clínics que mostra la Societat Espanyola de Fertilitat indiquen que les probabilitats de quedar-se embarassada per cada cicle de reproducció assistida són, en termes generals, del 40% -una mica menys amb òvuls propis i gàmetes congelats i una mica més amb òvuls de donant i frescos-, encara que aquest percentatge pot variar bastant segons l'edat de la pacient (com més jove millor), el tipus de tècnica (s'obtenen millors resultats amb la Fecundació in vitro que amb la Inseminació Artificial) i fins i tot la clínica que es realitzi el tractament (hi ha centres amb un percentatge d'embarassos major que uns altres). En els anys 80, quan la possibilitat que es produís un embaràs per cada embrió transferit a l'úter era d'un 6%, com a molt.

EL DESIG DE SER MARE TÉ ARRELS BIOLÒGIQUES, PSICOLÓGIQUES I SOCIALS
El desig de fill és un sentiment molt profund que enfonsa les seves arrels en una necessitat biològica. Si no sentíssim desitjos de reproduir-nos la nostra espècie s'hauria extingit fa segles. Les nostres cèl·lules estan programades per a la transmissió dels nostres gens, és a dir perquè tingui lloc aquesta transmissió i ens demanen que ho fem. Però a més d'aquesta necessitat biològica intervé un context social, cultural i personal que ens acompanya des de la nostra infantesa i que ens convida també a desitjar fills.

EL DESIG DE FILL S’ASOCIA A UN DESIG D’IMMORTALITAT INCONSCIENT I COMÚ
El desig “de fill” conté un desig personal i íntim, i no necessàriament conscient, de perpetuar-se, forma part de la recerca de la immortalitat que existeix en l'inconscient de les persones, que creiem poder assolir mitjançant un fill i que ens acompanya des de la infantesa.

EL DESIG DE SER MARE TAMBÉ ESTÀ RELACIONAT INTIMAMENT AMB EL DESIG DE DONAR VIDA
En l'origen del desig de fill es troba un desig de donar vida, de crear, que pot arribar a convertir-se en un anhel molt difícil d'eludir, fins i tot pot portar a l'obsessió, però també hi ha persones, les menys, per a les quals és un desig molt tènue i fins i tot inexistent. Aquest desig de tenir un fill no està exempt de contradiccions.

EL DESIG DE FILL DE LES DONES ESPANYOLES ÉS IGUAL D’INTENS ARA QUE FA 20 ANYS
Un estudi recent de Margarita Delgado i altres investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques – CSIC – per al Instituto de la Mujer, confirma que en els últims 20 anys a Espanya el desig de la dona de tenir fills no ha variat. Solament entre un 8 i un 12% de les dones finalment no els té (i en un percentatge d'aquests casos està originat per una causa que ho impedeix, la qual cosa no vol dir que no ho desitgin).

CAL PREPARARSE BE PER A QUALSEVOL POSSIBLE FINAL DELS TRACTAMENTS
Concloure bé o malament un tractament de reproducció assistida no depèn només del resultat clínic sinó també de la manera que la pacient o els pacients s'han preparat per a això i han gestionat el seu pas per aquest procés.

ÉS MOLT COMÚ RESISTIR-SE A ABANDONAR ELS TRACTAMENTS
El desig d'un fill biològic pot arribar a ser molt intens. Tant que algunes parelles no troben el moment d'abandonar els tractaments de reproducció assistida.

PODEM AJUDAR-NOS A POSAR FI ALS TRACTAMENTS AMB UN PLA I SUPORT PSICOLÒGIC
Dir “s’ha acabat” pot resultar molt difícil. Els negatius repetits acaben generant una necessitat d'acabar amb allò que està mantenint el teu projecte de vida en un parèntesi i donar un pas endavant. Encara que al principi pot no semblar-ho, arriba un moment que és més fàcil dir prou. Una fórmula que els psicòlegs aconsellen i que pot ser útil a algunes persones és establir un temps límit, una data, una edat o un pressupost màxim que gastar.

QUAN DECIDIM O ENS DIU EL METGE QUE S’HA ACABAT CAL AMPLIAR HORITZONTS
Una vegada el diagnòstic mèdic és definitiu i negatiu, cal ampliar els horitzons més enllà del desig de fill i de la capacitat d'engendrar un nadó i situar-los en la capacitat de generar una realitat nova en el plànol personal i de parella.

EL FINAL POSITIU DELS TRACTAMENTS ÉS UN ALLIBERAMENT
Quan el test diu que s'ha aconseguit l'embaràs és un moment d'alliberament, perquè és un punt final als tractaments, a les injeccions, a les visites al metge, a les elevades despeses si t'estas tractant en una clínica privada, a aquesta dinàmica que et té absorbida des de fa mesos, en el millor dels casos, o anys.

ELS EMBARASSOS MÚLTIPLES SÓN MÉS FREQÜENTS EN EMBARASSOS DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
Hi ha un major número d'embarassos múltiples en els tractaments de reproducció assistida que en els casos que no hi ha hagut cap tractament.

EL NÚMERO D’EMBARASSOS MÚLTIPLES EN REPRODUCCIÓ ASSITIDA ESTÀ DESCENDENT
Segons l’IVI els embarassos múltiples en Inseminació Artificial ocorren en un 10-12% dels casos. Segons el Registre Espanyol en Tècniques de Reproducció Assistida la taxa de gestació amb tractaments de reproducció assistida segueix augmentant, però disminuïxen els percentatges d'embaràs múltiple. Més del 75% són embarassos d'un sol embrió.

ELS NENS NASCUTS DE REPRODUCCIÓ ASSITIDA SÓN COM ELS ALTRES
Els nens nascuts mitjançant tractaments de reproducció assistida són nens normals, com qualsevol altre, física i psicològicament, i això és en el que coincideixen, amb caràcter general, les veus més acreditades en aquesta matèria basant-se en els coneixements científics dels quals es disposa avui dia. Els resultats de les investigacions més acreditades són tranquilitzadors i positives, en relació tant a la descendència com als progenitors, encara que quedin aspectes per estudiar. les diferències dels menors són més imputables a l'estil d'educació dels progenitors que al seu origen biològic.

LES MARES DE REPRODUCCIÓ ASSITIDA MOSTREN MAJOR QUALITAT EN LA RELACIÓ MATERN-FILIAL
Hi ha investigacions que assenyalen que les mares de RA mostren una major qualitat de la relació matern-filial i que existeix una implicació emotiva més elevada entre aquestes mares i els seus fills que en les mares i fills de concepcions espontànies.

CONTAR ALS FILLS EL SEU ORIGEN BIOLÒGIC ÉS UNA DECISIÓ PERSONAL. MOLT EXPERTS ACONSELLEN NO GUARDAR EL SECRET
Totes les investigacions que esmenta la Societat Espanyola de Fertilitat coincideixen en la conveniència que els fills de donants coneguin com van ser engendrats. La Societat Americana d'Esterilitat també recomana contar la veritat sobre la seva procedència als fills, una postura que coincideix amb les investigacions realitzades sobre l'adopció, que han demostrat que per a algunes persones el coneixement sobre els seus orígens genètics és important en el desenvolupament de la seva personalitat.

GUARDAR EL SECRET SOBRE L’ORIGEN BIOLÒGIC DEL FILL POT TENIR EFECTES NEGATIUS. CAL PENSAR-HO BE.
El secret ha estat àmpliament estudiat en l'adopció i s'ha demostrat que no revelar les circumstàncies de l'origen del nen té efectes negatius en les relacions interpersonales en la família, mentre que parlar sobre l'adopció està associat amb la satisfacció parental, la comunicació activa pares-fills i la satisfacció en nens adoptats.