Inseminació artificial

La inseminació artificial és una mica més complicada i més freda que les relacions programades perquè no requereix mantenir relacions sexuals però és més senzilla que una fecundació in vitro.

La inseminació artificial consisteix, bàsicament, a facilitar la trobada entre l'òvul i l'espermatozoide dins de l'úter de la dona, primer propiciant que la dona produeixi en un cicle menstrual un òvul madur de qualitat (en alguns centres parlen entre un i dos màxim), després seleccionant del semen de l'home –sigui la seva parella o un donant– els millors espermatozoides i després introduint-los en el tracte reproductor femení, habitualment en l'úter, per escurçar-los el camí.

La primera part d'aquest tractament és estimular els ovaris perquè aquests produeixin un òvul madur de bona qualitat. Per a això, la dona s'ha administrar en els primers dies de la seva menstruació (normalment des del primer amb més sagnat) un tractament hormonal.

Des del moment en què comencis a injectar-te la medicació per estimular els ovaris, l'especialista realitzarà un control cada pocs dies per observar la maduració dels fol·licles, mitjançant ecografies transvaginals.

A mesura que avancen els dies l'ovòcit va madurant i augmentant de grandària. L'especialista determinarà quin és el moment idoni per provocar-te l'ovulació tenint en compte que hagi madurat prou.

Quan tingui clar el moment, t'indicarà què dia i a quina hora has d'injectar-te una hormona que provoca l'ovulació artificialment, la gonadotropina coriònica humana (hCG), la mateixa que de forma natural genera l'organisme de les dones per provocar l'ovulació. I l'endemà de prendre la gonadotropina coriònica es realitza la inseminació.

Per procedir a la inseminació pròpiament, la tècnica més utilitzada i menys agressiva és la inseminació intrauterina. Consisteix a recollir el semen ja preparat en una cànula especial, que es connecta a una xeringa i s'introdueix a l'interior de l'úter per dipositar allí la mostra seminal. La intervenció és ambulatòria, no és dolorosa, no requereix anestèsia i dura amb prou feines uns minuts, després dels quals la pacient pot tornar a casa sense més indicació que fer vida normal i evitar únicament aixecar pesos i realitzar grans esforços.

La inseminació pot realitzar-se amb semen de la parella (Inseminació Artificial Homòloga o IAH) o de donant (Inseminació Artificial de Donant o IAD).

L'absència d'espermatozoides en l'ejaculació –azoospermia–, per exemple en el cas de qui s'ha realitzat una vasectomia, es pot resoldre en alguns casos realitzant una biòpsia testicular oberta o una punció testicular.

Les xifres que ofereix la Societat Espanyola de Fertilitat de 2008 indiquen que un 15% del conjunt de cicles d'inseminació artificial en les clíniques espanyoles que han aportat dades a la SEF van acabar en embarassos, una mica més en dones menors de 40 anys i una mica menys en dones majors de 40 anys.

Si transcorren diversos intents sense resultats positius, l'equip mèdic valorarà la possibilitat de provar una altra tècnica de reproducció assistida, segurament la fecundació in vitro.

Per saber més ...