Fecundació in vitro (FIV) i Microinjecció Intracitoplasmàtica (ICSI)

La fecundació in vitro (FIV) és la tècnica de reproducció assistida més allunyada de la manera natural d'aconseguir un embaràs, ja que no només no es requereix que els progenitors mantinguin relacions sexuals, sinó que ni tan sols és necessària la presència d'algun d'ells en el moment de la fecundació.

El que diferencia essencialment a la fecundació in vitro de les altres tècniques de reproducció assistida és que en ella la fecundació es produeix fora del cos de la dona, en una placa de laboratori per fertilitzar, en l'estimulació ovàrica es busca que la dona generi el major nombre d'òvuls possible sense arribar a una hiperestimulació i aquests s'han d'extreure mitjançant una intervenció.

És la tècnica amb la qual s'obtenen millors resultats.

El procés d'una FIV es compon de quatre fases ben definides: la primera és l'estimulació dels ovaris per obtenir el major nombre possible d'òvuls i provocar l'ovulació, la segona és l'extracció –mitjançant una intervenció denominada punció ovàrica– dels òvuls produïts i l'obtenció dels espermatozoides, la tercera és la fecundació en laboratori i la quarta, la transferència de l'embrió o embrions a l'úter de la pacient, la qual cosa es denomina transferència embrionària.

La tècnica denominada ICSI, Microinjecció Intracitoplasmática d'Espermatozoides és una forma d'ajudar una mica més als espermatozoides a entrar en l'òvul. Consisteix a seleccionar un espermatozoide per a cada òvul, dipositar-ho en una micropipeta, una espècie d'agulla finíssima, i injectar-ho directament en el citoplasma de l'òvul travessant amb l'agulla la seva membrana. Allí es diposita l'espermatozoide seleccionat i la pipeta es retira.

Aquesta tècnica es realitza poc després d'haver obtingut els òvuls. És com injectar l'espermatozoide en l'òvul.

Amb això s'aconsegueix que espermatozoides de baixa qualitat o amb nul·la mobilitat, que solos no haurien pogut aconseguir entrar en l'òvul, ho facin.

Per saber més ...