Quan el resultat és un negatiu

La recepció d'un resultat negatiu no és gens grat, sobretot perquè, depenent de quants intents s'hagin realitzat abans, pot significar el punt final dels tractaments i tornar a casa amb les mans buides. Però no cal perdre la calma.

Pot resultar d'ajuda tenir en compte que un resultat negatiu, en el primer intent o en el tercer, no significa necessàriament que les possibilitats de ser pares o mares s'hagin acabat. Les característiques de cada pacient seran decisives per determinar si mereix la pena, des del punt de vista mèdic, seguir intentant-ho. És molt aventurat assegurar quants cicles és convenient o recomanable realitzar amb caràcter general, així com si existeix un límit que no sigui el que el sentit comú de pacients i equip mèdic indiquin.

El doctor i investigador de la Fundació IVI i director del Centre d'Investigació Príncep Felipe de València, Carlos Simón, assenyala que en l'Institut Valencià d'Infertilitat –la clínica que major nombre de fecundacions in vitro realitza a Espanya– la majoria d'èxits dels tractaments de fecundació in vitro els obtenen en el primer cicle, però a partir d'un primer negatiu, en cada cicle fallit l'especialista coneix millor als pacients, les seves característiques i les seves respostes, i per tant es va apropant més a l'objectiu.

L'optimisme sempre va a jugar a favor dels pacients, però no cal perdre de vista que a mesura que se sumen resultats negatius el procés es fa més difícil de portar, almenys psicològicament, perquè s'acumula el cansament, i la pacient té la sensació de que les possibilitats s'estan esgotant.

Quan s'acumulen els resultats negatius comença a ser més difícil trobar arguments optimistes i és més fàcil caure en el descoratjament.

En aquest cas, és important no deixar-se portar per la sensació de que hem de prendre una decisió en aquest moment, ja sigui d'abandonar o continuar, perquè els resultats dels tractaments o el nostre compte corrent ens ho van dient. Si no ho tenim clar o ho vivim amb inquietud, el més pràctic és donar-se temps.

Dir «es va acabar» pot resultar molt difícil ara però més fàcil després d'haver donat alguns passos més com prendre un descans, demanar una segona opinió facultativa (perquè els metges també s'equivoquen), informar-se sobre altres centres i tractaments o sobre les adopcions, parlar amb persones que han passat per aquest mateix procés amb iguals resultats, sol·licitar suport psicològic o començar a albirar un projecte de vida diferent i atractiu sense un fill biològic o definitivament sense fills.

Encara que al principi pot no semblar-ho, arriba un moment en què és més fàcil dir prou, i el que inicialment ens produeix malestar, l'estrès dels procediments repetits, acaba sent precisament el que ens dóna l'empenta que podem necessitar per donar per acabats els tractaments.

Una fórmula que els psicòlegs aconsellen i que pot ser útil a algunes persones és establir un temps límit, una data, una edat o un pressupost màxim que gastar. Encara que això pot resultar contraproduent en segons quins casos, perquè a mesura que es va apropant la data marcada sense resultats l'angoixa pot incrementar-se, sobretot quan la decisió de deixar-ho és dubtosa o no s'accepta. Cadascun ha de triar la fórmula que li sigui més útil i que millor s'adapti a la seva forma de ser i de viure el procés i valorar de quina manera se sent millor en la gestió de les seves emocions. Un psicòleg també pot ajudar-nos a avaluar si l'abandó ens alleujarà o serà pitjor, encara que amb freqüència nosaltres mateixos ho sabem.

Tendim a infravalorar la influència dels aspectes psicològics, però en molts casos és probable que la causa dels embarassos no esperats després d'abandonar els tractaments es trobi en que la parella es desprèn de l'estrès del propi procés de reproducció assistida i s'oblida durant un temps del tema.

Abandonar els tractaments significa, en termes generals, una renúncia definitiva a un objectiu ideal que ens havíem proposat, suposa una sacsejada als valors que entenem com a desitjables, un cop que afecta a nivells molt profunds de la nostra ment, que moltes vegades no som capaces d'explicar ni d'identificar i, si no s'atén correctament, pot derivar en una caiguda de l'autoestima, en una depressió i fins i tot, en els casos més greus, en l'anul·lació. En cada persona i parella l'esterilitat adquireix uns significats diferents però en general produeix un profund malestar emocional.

Diferents estudis han demostrat la influència positiva del suport psicològic en l'èxit dels tractaments. Els pacients que reben suport abandonen en menor mesura (no arriba a un 6%) que els que no la reben (un 37,5%). Altres estudis encara donen xifres més altes d'abandó fins i tot abans d'iniciar de manera efectiva el tractament. La taxa d'embarassos és igualment superior –gairebé el doble– en les pacients que reben ajuda psicològica (més d'un 50% enfront d'un 28% de les quals no ho reben).

Abandonar, ja sigui per decisió conscient o perquè la medicina ja no pot ajudar-nos, significa que cal formular un nou projecte de vida i fins i tot revisar el projecte comú de la relació de parella.

Una vegada el diagnòstic mèdic és definitiu, cal ampliar els horitzons més enllà del desig de fill i de la capacitat d'engendrar un bebè i situar-los en la capacitat de generar una realitat nova en el plànol personal i de parella.

Els psicòlegs recomanen treballar el propi orgull personal, l'autoestima, la satisfacció pròpia pel desig d'altres metes i la confiança en capacitats creatives personals més àmplies que les de la maternitat o la paternitat. Però, sobretot, cal dedicar temps a la reflexió, a madurar la nova situació i entendre-la, per assimilar-la i superar-la.

Per saber més...