Tenir fills sense parella

Si ets dona, no tens parella i vols ser mare, no ets un cas excepcional. En l'actualitat, s'estima que a Espanya el 10% de les dones que se sotmeten a tractaments de reproducció assistida ho fan soles, sense parella, i en els últims anys les clíniques de reproducció assistida han vist incrementar el nombre de dones soles aproximadament en un 40%.

Tècnicament és possible i la Llei sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida ho empara, ja que en cap moment esmenta la necessitat de tenir parella per accedir a un tractament en la Seguretat Social i fins i tot estableix clarament el dret de tota dona major de 18 anys amb plena capacitat d'obrar i, sobretot en aquest cas, «amb independència del seu estat civil i la seva orientació sexual».

No obstant això, és cert que hi ha comunitats autònomes que emparant-se en l'ambigüitat del reial decret que estableix la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut, i en altres arguments de difícil encaix, no apliquen tractaments de reproducció assistida a dones sense parella en el sistema públic de salut. Entre els arguments que utilitzen per justificar-ho es troba el que consideren que aquestes dones no tenen un problema de fertilitat sinó de parella. Per sotmetre's a un tractament en el sistema públic es necessita que un especialista del sistema públic diagnostiqui un problema d'infertilitat.

Les tècniques de reproducció assistida permeten que una dona sola pugui engendrar una criatura a través de la recepció d'espermatozoides d'un donant anònim. Si a més té problemes amb els seus propis òvuls, també pot acudir a un banc d'òvuls o a un programa de donació d'ovòcits, per rebre els de una donant.

Els tractaments que es poden aplicar són pràcticament els mateixos que s'utilitzen en dones amb parella (inseminació artificial o fecundació in vitro), amb l'única diferència que el material genètic masculí pertanyerà en tots els casos a un donant.

Fins a fa uns anys per inscriure en el Registre Civil a una criatura sense pare conegut, com és el cas de les dones que acudeixen soles a reproducció assistida, era necessari inventar-se el nom d'un progenitor (encara que pugui semblar increïble) perquè no es contemplava l'opció de deixar la casella buida. Però des de 2005 hi ha hagut canvis que beneficien a les mares sense parella en aquest sentit. Des d'aquesta data, una dona que ha estat mare sola per reproducció assistida o per adopció ja no ha d'inventar-se un nom i pot deixar la casella en blanc. Aquest fet era especialment incongruent amb la Llei de Reproducció Assistida, que estableix l'anonimat dels pares biològics dels nascuts concebuts mitjançant donació de semen, que és el cas de totes les dones que acudeixen soles a aquest tipus de tractaments.

Si no tens parella i estàs pensant a demanar-li a un amic que et doni semen o mantingui relacions amb tu amb l'objectiu d'obtenir un embaràs, tingues en compte que, d'aconseguir-ho, el teu amic podria en qualsevol moment de la seva vida reclamar els seus drets sobre el nen o nena nascuts i tindria, com a pare, en principi, els mateixos que el teu. D'altra banda, a Espanya les donacions de semen són per llei anònimes i per tant ningú conegut podria donar-te semen per a un tractament de Reproducció Assistida. En tot cas hauries de fer-ho passar per la teva parella en acudir a una clínica de reproducció assistida i constaria legalment com a pare del bebè, amb els mateixos drets i obligacions que la teva sobre ell.

Per saber més...