Rebré la mateixa atenció sanitària en qualsevol Comunitat Autònoma?

No rebràs la mateixa atenció sanitària en qualsevol comunitat autònoma espanyola perquè les competències en Sanitat estan traspassades a les comunitats autònomes –CCAA- i cadascuna organitza l'accés i la dispensació dels tractaments de reproducció assistida segons el propi criteri del seu govern autonòmic. No obstant això, existeix un mínim comú per a tot l'Estat que estableix la Llei de Reproducció Humana Assistida –de caràcter estatal- que han de complir totes les comunitats autònomes i que és de caràcter molt general. A partir d'aquest mínim cada comunitat autònoma presa les seves pròpies decisions. I la implantació de les prestacions mínimes que estableix el Ministeri de Sanitat no s'ha produït d'igual manera en totes les autonomies.

Les llistes d'espera són diferents. Hi ha comunitats com Extremadura que, almenys fins a principis de 2012, deriva a les pacients a un centre privat si transcorren 6 mesos des de la seva inscripció en la llista d'espera i no han estat cridades per a tractament en el sistema públic.

Catalunya sufraga els medicaments tant a dones que es realitzen el tractament en centres públics com a privats. En la resta de comunitats les dones que acudeixen a centres privats, malgrat estar alleugerint les llistes d'espera i la despesa pública en reproducció assistida, no reben ajuda per sufragar la medicació.

Hi ha comunitats que posen un sostre d'edat per admetre't com a pacient de reproducció assistida i aquest topall està en al voltant dels 40 anys (algunes fins a 45 anys). I unes altres que marquen un límit de tres cicles, és a dir tres repeticions de tractaments com a màxim. Si després de tres –en algunes 4- intents no has aconseguit l'embaràs hauràs d'anar a un centre privat per seguir intentant-ho.

Està ocorrent que les dones d'algunes regions reben en el servei públic de salut tractaments que en altres zones geogràfiques no es dispensen. El propi Defensor del poble ha cridat l'atenció als desequilibris  territorials en aquest sentit. Algunes comunitats autònomes ofereixen en el seu sistema públic de salut tots els tractaments que indica la llei i fins i tot algun més que ja ha estat autoritzat, unes altres ofereixen una part dels tractaments en els centres públics i una altra part la deriven a centres concertats que no suposen desemborsament algun per als usuaris. També hi ha regions que manen als seus pacients a centres públics d'altres regions perquè a la seva els hospitals no ofereixen aquestes prestacions. I fins i tot hi ha comunitats autònomes que pràcticament no ofereixen tractaments en centres públics, com Navarra, i deriven als seus pacients a centres privats d'altres comunitats autònomes!, encara que a la seva també existeixin centres autoritzats, segons indiquen els informes de diferents institucions.

El Diagnòstic Genètic Preimplantacional és una tècnica relativament nova, contemplada en la llei i autoritzada, que per tant pot aplicar-se, però  pots trobar serveis regionals públics de salut que no l'ofereixen.

La majoria de centres públics tampoc disposen encara de recursos per oferir un programa de donació d'ovòcits, encara que aquesta tècnica sí està prescrita en els serveis mínims obligatoris.

Convé saber que no has de sotmetre't a tractament necessàriament en la teva comunitat d'origen, encara que hi ha algunes comunitats autònomes que exigeixen certificat d'empadronament. El que diu la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut, que estableix els mínims exigibles, és que els ciutadans tindran dret a rebre, per part del servei de salut de la comunitat autònoma en la qual es trobin desplaçats, l'assistència del catàleg de prestacions que poguessin requerir, en les mateixes condicions i idèntiques garanties que els ciutadans residents en aquesta comunitat autònoma. De manera que si per qüestions de treball o personals et trobes temporalment a una altra regió, és a dir, desplaçat, tens dret a rebre allí el tractament. Una altra cosa és que vulguin donar-t'ho o que t'exigeixin un mínim d'anys de residència provada.

Si ja tens un fill i tens problemes de fertilitat per  tenir un altre, tens dret a rebre tractament en el servei de salut de la teva comunitat. Diverses parelles a les quals els havia estat denegat van denunciar el seu cas al defensor del poble i aquest els va donar la raó i va comminar a les seves respectives conselleries de Sanitat al fet que rectifiquessin.

No obstant això, la Comunitat de Múrcia no facilita tractament en la sanitat pública a els qui s'han practicat una lligadura de trompes o una vasectomia ni a parelles que ja tenen un fill en comú, a excepció de fill previ amb malaltia susceptible de guarir-se mitjançant la donació d'un germà compatible.

Si no tens parella o ets dona i la teva parella és del teu mateix sexe, també tens dret a rebre tractament en els centres de la Seguretat Social. No obstant això hi ha comunitats, com Murcia o Astúries, en les quals una dona sense parella no pot rebre tractament en un centre públic. També s'ha donat algun cas a Catalunya. Amb una norma que dóna lloc a interpretacions diferents, hi ha comunitats autònomes que ofereixen tractaments sense problemes a lesbianes i a dones sense parella i unes altres que no.

Si tu o la teva parella teniu VIH-SIDA, també teniu dret a rebre tractaments de reproducció assistida, encara que rebreu diferents prestacions en funció del vostre lloc de residència. El Defensor del poble ha rebut queixes d'organitzacions estatals de pacients per aquest motiu. La denegació de tractament suposa una discriminació injustificada atès que és possible, mitjançant l'ús d'aquestes tècniques, que una dona sana pugui gestar un fill de la seva parella afectada pel virus, i que ni el fill ni la mare s'infectin.

En el cas que la portadora del virus sigui la mare, tant per al VIH-SIDA com per a l'hepatitis B i la C, el risc d'infecció de la mare al fill avui dia és d'un 2%. Hi ha pacients portadores de risc genètic que tenen una probabilitat fins i tot major que un 2% i no les hi exclou dels tractaments.

La veritat és que els recursos que les comunitats autònomes destinen a l'atenció de la infertilitat en el sistema públic són menors del que seria desitjable.

Algunes regions, com Murcia, exclouen del sistema públic a parelles amb lligadura de trompes o vasectomia prèvia. Unes altres les accepten sempre que la parella de qui s'ha intervingut per limitar la seva fertilitat no hagi tingut fills, com a el País Valencià.

(Actualitzat a desembre de 2011)

Per saber més ...